Onze càrrecs polítics, una tècnica, dos treballadors i un empresari detinguts amb i sense ordre judicial per preparar el Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. Confiscació per part de la guàrdia civil de material electoral en impremtes, registres de departaments del Govern de la Generalitat i de les seus de partits i domicilis privats de càrrecs de la Generalitat. Enviament de nous contingents de Guàrdia Civil i Policia Nacional i suspensió de vacances i permisos als guàrdies civils i policies nacionals presents a Barcelona. Humiliació de la Generalitat. Una situació d’agressió de l’Estat central a les llibertats d’expressió, reunió, opinió i manifestació sense precedents brandant les lleis de la democràcia i de la Constitució de 1978 per justificar-la. És el que està passant a Catalunya. Els Estats, siguin més o menys democràtics, concedeixen llibertats limitades, encotillades i no permanents, tal i com estem vivint. El govern del PP deixa veure la seva verdadera cara, més encara en la decadència general que vivim, colpejant amb tot l’aparell estatal espanyol, judicial, mediàtic, policial i polític el dret a decidir, esgrimint la força de l’Estat de dret contra aspiracions que no se cenyeixen a les lleis de la democràcia, tal i com a dit Rajoy, el PSOE i Ciudadanos. La indignació de les poblacions catalanes, no nomésindependentistesi no només catalanes(només s’han de veure les mostres de solidaritat de Madrid, València, Bilbao o les Illes Balears) és de justícia contra la injustícia i la humiliació de Catalunya. Sumem la nostra veu per dir ja prou a la repressió estatal i demanar l’alliberament de les persones detingudes. Defensant el dret a decidir, ens posicionem al costat del sentiment d’independència. La independència com a facultat de decisió i d’alliberament tan individual com col·lectiu contra tota forma d’opressió. Per aquesta mateixa raó estem en contra de la raó d’Estat, com a lògica i com a institucions opressores. És així de cara als Estats existents, com l’espanyol. És així de cara a Estats futurs, com el català. La mobilització en defensa de les llibertats no significa, per tant, prendre partit en el xoc entre les institucions autonòmiques i estatals centrals, que és un conflicte estatista entre burgesies. Aquesta és una utilització partidista que està fent el Govern i la ANC que, significativament, posen per davant “la defensa de les institucions” a la la defensa de la llibertat. És així, perquè també el projecte independentista té des del principi trets de totalitarisme democràtic i de dinàmiques incertes, encara imprevisibles i amb actors irresponsables. Creiem més que mai que s’ha de fugir de la pinça política que sotmet als pobles, perquè no hi ha alternativa de llibertat i autodeterminació en el marc de projectes estatals. Encara que sembli difícil i lent, imaginar, pensar, debatre i compartir la construcció de comunions, un camí que ja hem començat, i de comunitats lliures de qualsevol Estat, es el camí de cultura de convivència, llibertat i autoemancipació que escollim els humanistessocialistes de Socialismo Libertario i que proposem a tots/es, assumint les diferènciesi els matisos, però convençuts que responen a aspiracions humanes i no a les polítiques dels poders opressors, siguin quines siguin les banderes que portin. 21 de setembre de 2017

Once cargos políticos, una técnica, dos trabajadores y un empresario detenidos con y sin orden judicial por preparar el Referéndum del 1 Octubre 2017. Incautación por parte de la guardia civil de material electoral en imprentas, registros de departamentos del Govern de la Generalitat y de sedes de partidos y domicilios privados de cargos de la Generalitat. Envíos de nuevos contingentes de la Guardia Civil y de la Policía Nacional y suspensión de vacaciones y permisos a los guardias civiles y policía nacional presente en Barcelona. Humillación de la Generalitat. Una situación de agresión del Estado central a las libertades de expresión, reunión, opinión y manifestación sin precedentes, blandiendo las leyes de la democracia y la Constitución de 1978, para justificarla. Es la que se está dando en Catalunya. Los Estados, sean democráticos o menos, conceden libertades limitadas, encorsetadas y no permanentes, tal como estamos viviendo. El gobierno del PP deja ver su verdadera cara, más aún en la decadencia general que vivimos, golpeando con todo el aparato estatal español, judicial, mediático, policial y político el derecho a decidir, esgrimiendo la fuerza del Estado de derecho contra aspiraciones que no se ciñen a las leyes de la democracia, como ha dicho Rajoy, el PSOE y Ciudadanos. La indignación de las poblaciones catalanas, no solo independentistas, y no solo de las catalanas (sólo hay que ver las muestras de solidaridad de Madrid, Valencia, Bilbao, las Islas) es de justicia contra la injusticia y la humillación de Catalunya. Sumamos nuestra voz para decir basta ya a la represión estatal y pedir la liberación de las personas detenidas. Defendiendo el derecho a decidir, nos posicionamos al lado del sentimiento de independencia. La independencia como facultad de decisión y de liberación tanto individual como colectiva contra toda forma de opresión. Por esta misma razón estamos en contra de la razón de Estado, como lógica y como instituciones opresoras. Es así de cara a los Estados existentes, como el español. Es así de cara a posible Estados futuros, como el catalán. La movilización en defensa de las libertades no significa, por tanto, tomar partido por el choque entre las instituciones autonómicas y estatales centrales, que es un conflicto estatista entre burguesías. Este es un uso partidista que de esta indignación están haciendo el Govern y la ANC que, significativamente, ponen por delante la “defensa de las ins- tituciones” a la defensa de la libertad. Es así, porque también el proyecto independentista tiene desde el principio rasgos de totalitarismo democrático y de dinámicas inciertas, todavía imprevisibles y con actores irresponsables Creemos que más que nunca hay que huir de la pinza política que somete a las pueblos, porque no hay alternativa de libertad y autodeterminación en el marco de proyectos estatales. Aunque parezca difícil y lento, imaginar, pensar, debatir y compartir la construcción de comuniones, un camino que ya hemos comenzado, y de comunidades libres de cualquier Estado, es el camino de cultura de convivencia, libertad y autoemancipación que elegimos los humanistas socialistas de Socialismo Libertario y que proponemos a todas/os, asumiendo las diferencias y los matices, pero convencidos de que responden a aspiraciones humanas y no a las políticas de poderes opresores, sean cuales sean las banderas que les visten.

¿Què es proposa decidir l’1 d’Octubre?
Lafundació d’un Estat, probablement sotaformarepublicana democràtica.
Com es poden conjugar el dret a la vida, la llibertat, l’autodeterminació de les persones i d’un poble amb un Estat?
No és possible. Els Estats són violènciaconcentrada, norma- litat repressiva, lògica totalitària, inclosos els governats per rè- gims democràtics, en els que l’opressió i el domini sobre les persones conviu amb algunes llibertats relatives. Els Estats de- mocràtics,coml’espanyol,comercien amb les pitjors dictadures, sense queel govern catalàtingui resa objectar i mentre Catalu- nyaés lasegonacomunitat productora d’armes peral’exporta- ció. Estats són fronteres protegides militarment, ques’alien,com està passant al Mediterrani, per impedir que milers derefugiats i immigrants puguin trobar un futur millor, condemnant-los al patiment i, sovint, a la mort al mar. Són la seu de governs, com el català, que reprimeix als treballadors ambulants immigrants. Per això diem quetotsels Estats són criminals. Ho són amb expressions diferents però aquestaés la naturalesasobrela que es funden.
En quina situació es fa aquesta proposta?
El “Procés”, la pugna dins de l’Estat o entre Estats, presents o futurs, entre el govern espanyol i el català, ha estat en tots aquests anys una permanent font deconfusió i de manipulació de les exigències humanes, de la història, de les cultures i les esperances de les gents. També després de l’atemptat terrorista del 17 d’agost, dels assassinats de l’ISIS –una tragèdia que hagués necessitat d’una reflexió i reacció profundes i que,en canvi jas’aparta dela me- mòria o s’utilitza exclusivament per homenatjar a les forces de l’ordre estatal, ocultant a més les greus responsabilitats de les estructurescatalanes iespanyoles,al’hora de no prevenir l’atac terrorista o limitar els seus danys-, resulta més basada i més clara l’alteritat d’aspiracions humanesamb la naturalesa bèl·lica, patronal i patriarcal dels Estats i els governs, inclòs el català. El cinisme amb el que els poders han passat pàgina, amb la com- plicitat de grans sectors de la societat i amb el trist suport fins i tot de la suposada esquerra radical, suposa una novetat dins la decadència. Per laseva banda,el règim monàrquic dela Transició viu la sevacrisi política més profunda. Al fons d’aquestacrisi s’hi troba segurament la unitat territorial històricament imposada per l’Estat centralista espanyol sobre els pobles subjectes al seu domini. Pobles, com el català, amb les seves tradicions comunitàries, la seva cultura, les seves aspiracions de llibertat i d’autodetermi- nació. Temes importants que mereixen un debat sobreel signi- ficat d’aquestscontinguts: Quinallibertatés possiblesotal’Estat? L’autodeterminació significa construir noves fronteres? Es pot pensar la pau amb elsexèrcits i la producció i comerç d’armes? No obstant, no és així. D’això no se’n parla.
Que te a veure la proposta de referèndum amb les aspi- racions de les gents?
Moltes i molts volen acudir avotar perquèconsideren into- lerables la prohibició i lesamenaces repressives del govern i del Estatespanyol, perquèefectivament ho són. Aixícom són inac- ceptables les provocacions i els registres de la Guàrdia Civil a impremtes i diaris catalans. Però,com és possiblelluitarcontral’opressió estatal-centra- lista, prestant-seareproduir-laa més petitaescala? Com és pos- siblelallibertat, l’autodeterminació, lavidacomunitària pacífica siel conflicteentre patrons i poderosos iels seus representants polítics penetra entre les gents que pateix les opressions i con- taminales sevesconsciències? Comés possiblelaindependència siesva dela màamb els opressors ielscorruptes detotalavida?
Què proposem els humanistes socialistes?
Elcamícap al’1 d’octubreestarà minat d’enfrontaments, ma- niobres, falses il·lusions i frustracions. Caureen aquestes trampesallunyariaa molta gentcomú del reconeixement d’aspiracions humanes genuïnes. Tot això ens porta a adoptar, en el cas en que se celebrés, una posició clara: cridem a la no participació en el referèndum de l’1 d’octubre. El nostrecompromís deconjunt proposa unaalternativa que depengui només deles persones, sense delegaracap institució estatal cap aspiració humana profunda, començant per la de- fensa de la vida, la llibertat, l’autodeterminació, la construcció de comunitats lliures i afirmatives, de cultures benèfiques i pa- cifiques, que contribueixin a la recerca de la felicitat comuna, al coneixement i a la solidaritat entre les persones. Al mateix temps denunciem la lògica d’assassinabilitat i de deshumanització que guia la construcció de qualsevol Estat. Amb humilitat, i alhora que amb determinació i esperança, és el que ens proposem els humanistes socialistes. Barcelona, 11 de setembre de 2017